HEROIS DEL SILENCI

Antonia Plaza va nàixer a La Almarcha (Conca) un 22 de desembre de 1924, sent la major de set germans i germanes. Quan tenia 17 anys es va desplaçar a La Vall d'Uixó junt a ells, els seus pares i els seus avis, per tal de buscar un futur millor. Poc després, la seva mare va morir a causa d´un càncer i ella es va quedar a càrrec de tots els seus germans menuts, mentre el seu pare treballava a la mina. Deu anys després es va casar i va tindre 4 fills.

 

Ara, es troba sola des de fa més de tres dècades -degut a la mort del seu espòs- i malalta per la seua avançada edat. Per això, recorre des de fa uns anys al servei de Menjar a casa que ofereix la Generalitat Valenciana.

 

Encara que la seva pensió per viduïtat no supera els 600€ mensuals, es veu obligada a pagar al voltant de 100€ al mes per aquest servei públic, cosa que enfada Antònia. Tot i que és una gran ajuda per a ella, es sent sola i troba a faltar una persona en qui parlar, ja que fa mesos que no té contacte en cap persona ni rep cap visita.

 

No obstant, el d'Antonia no és un cas aïllat; a La Vall d'Uixó, una localitat castellonenca amb vora 32.000 habitants, hi viuen més de 6300 persones majors i, moltes d´elles, es troben en aquesta dolenta situació d´exclusió social, com és el cas del protagonista de la següent història, Vicente Arnau.

 

Vicente Arnau i Garcia va nàixer un 16 de febrer de 1940 a la localitat de La Vall d'Uixó, sent el quart germà d’una família molt humil. Quan tenia 26 anys va obrir el seu propi negoci, un bar on va treballar fins que es va jubilar a l’any 2004.

 

Vicente va enviudar molt jove, fa 46 anys i es va veure obligat a traure endavant la seva família amb els ingressos que obtenia del bar.  Actualment, amb 78 anys d’edat, cobra una pensió inferior als 500€.

 

A pesar de que les seves filles i els seus tres nets el visiten habitualment, Vicente confessa que no li agrada viure sol perquè no té ningú amb qui compartir el seu dia a dia, és per això que fa uns anys, va passar a formar part de l'Associació de jubilats La Vallense, encara que a mesura que passa el temps, Vicente acudeix menys a l'agrupació, ja que cada volta es troba amb menys forces.

 

És per això, que expressa que li agradaria comptar amb una persona que visquera amb ell i li fes-hi companyia, però amb una pensió tan baixa no s'ho pot permetre, pel que li agradaria que des de la Generalitat Valenciana i des de l'Ajuntament del seus municipi es destinaren més ajudes a aquests tipus de causes.

 

Encara que la situació d'Antonia i Vicente no és casual: segons dades de l'Institut Nacional d'Estadística, al País Valencià, el 41% de les persones que viuen soles són majors de 65 anys, dada que es dispara fins a un 70% en el cas de les dones, degut a la major esperança de vida d´aquestes. A més, segons l'estudi La Soledat a Espanya (2015), més del 70% de les persones que viuen soles sofreixen soledat i aïllament.

 

Des de fa algunes dècades, la localitat de La Vall d'Uixó ha sofert un envelliment progressiu de la seva població, en concret el 24% dels seus habitants superen els 65 anys d'edat, més d'un 5% per damunt de la mitjana del territori valencià. Aquesta dada provoca que La Vall d'Uixó supere en matèria de població envellida a altres localitats valencianes amb un nombre d'habitants similar, tals com Vinaròs -amb un percentatge de població envellida del 17´8%-, Borriana -amb un 16´7% de gent major- o Vila- real -amb un percentatge del 15´6%-, dades obtingudes pel Portal Estadístic de la Generalitat Valenciana.

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

El fet de que moltes persones es queixen de la seva soledat, es podria solucionar amb servicis d'ajuda i assistència als domicilis, tals com el servei de Menjar a casa de la Generalitat Valenciana o l'ajuda en les tasques de la llar per part d’assistents. Però, segons les dades del Institut Nacional d'Estadística, al País Valencià aquests serveis son pràcticament inexistents, sent aquesta la regió on menys recursos d’ajuda domiciliaria es destinen, estant quasi 3 punts i mig per sota de la mitjana espanyola.

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

 

 

 

 

Serveis que s'ofereixen a La Vall d'Uixó

 

La Vall d'Uixó compta amb cinc associacions de persones jubilades: La Vallense, Carbonaire, Colònia San Antonio, Santiago Apòstol i Cosaor.

 

D'entre elles, La Vallense és la que suma un major nombre de socis, amb un total de 1000 membres, aproximadament. D'altra banda, Cosaor, una associació formada per jubilats que practiquen el ciclisme, és la més petita, amb al voltant de 80 integrants.

​

Aquestes organitzen les seves pròpies activitats, independentment de l'Ajuntament, com són Campionats de Jocs d'Interior i d'Exterior, Dinars i Sopars de Germanor, Exposicions Fotogràfiques i Treballs Manuals, entre altres. A més, també porten a terme activitats conjuntes per tal de relacionar-se els uns amb els altres, organitzades pel Consistori, la més important d´elles, l'Universitat Popular, formada per tallers tan necessaris com són Tallers per a la Memòria, Gimnàstica de Manteniment, tallers per a combatre l'analfabetisme…

 

L'actual equip de govern, a més, està immers en un nou projecte per a millorar la qualitat de vida dels majors del poble: la Xarxa de Ciutats i Comunitats Amigables amb les Persones Majors. Segons afirma Lola Fernàndez ,directora de Serveis Socials de La Vall d'Uixó, el projecte consisteix en adaptar la ciutat tenint en conter la mirada dels majors.

 

Llar Sagrada Família: l'última elecció

 

En moltes ocasions, les famílies no poden o no volen cuidar dels seus grans. Per això, decideixen traslladar-los a centres especialitzats on reben l’atenció bàsica que necessiten. En 2016, segons dades publicades al informe Les persones majors a Espanya de l’Imserso, al voltant de 300.000 persones es trobaven internes en centres residencials per a persones majors.

 

La Vall d´Uixó compta amb un d’aquestos centres per a persones majors, la Llar Sagrada Família. Es tracta d'una residència amb sols 64 places a temps complet i 14 places per al Centre de dia, on es realitzen activitats des de les 10:00 fins a les 18:30 de la vesprada.

 

Aquesta llar va ser construïda l´any 1971, en uns terrenys cedits per la Caixa Rural Sant Isidre de la localitat, pel que, a dia d´avui i degut a la seva antiguitat, compta amb moltes limitacions. Tal i com apunta el Primer Tinent d'Alcalde i Regidor de Serveis Socials, Antoni Llorente i Ferreres, el fet de que sols hi haja un ascensor per a tots els interns suposa una greu dificultat alhora de comunicar les dues plantes del centre. A més, la falta de personal destaca com una de les principals barreres: sols es compta amb un psicòleg a mitja jornada y dues persones encarregades de la neteja -tant de les instal·lacions com la de les pròpies internes i interns-.

 

A més, cap destacar que el menjador del centre va patir una reforma per tal de construir altres espais, com oficines i una sala d'assistits, pel que la capacitat d'aquest va quedar reduïda quasi a la meitat; açò suposa que s'hagen de fer torns a l'hora de menjar i alguns dels residents no tinguen el suficient temps per a acabar els seus àpats.

 

Aquest centre ofereix moltes activitats per tal d'ajudar en el màxim possible als seus residents, entre les més efectives, trobem la musicoteràpia, el Club de Lectura Intergeneracional, activitats junt a xiquets i xiquetes d'algunes escoles del municipi per tal de despertar emocions en ambdues generacions, entre altres.

 

No obstant, tal i com afirma el coordinador socio-sanitari de La Llar, ingressar al centre pot augmentar el risc d´aïllament: “Les persones majors que tenim a la nostra residència no són un grup homogeni, si no heterogeni: cadascú té unes peculiaritats, i això fa que, de vegades, moltes persones tendisquen a aïllar-se i fugir del contacte amb els altres perquè no troben a ningú similar a ells”

 

Accions d´altres pobles i ciutats d'Espanya 

 

Per a fer front a aquesta lacra social, s'han impulsat molts programes i aprovat moltes mesures, encara que no les suficients. Alguns exemples per a pal·liar aquest problema que cada volta afecta a un major nombre de la població espanyola són:

 

• Ajuntament de Barcelona

El Consistori de la ciutat Condal ha desenvolupat el programa Menjars amb companyia. Aquesta iniciativa pretén cobrir dues necessitats bàsiques: facilitar l'alimentació adequada i un espai comú per tal d´establir vincles d'amistat i connexió entre les persones majors.

 

Els beneficiaris són aquelles persones majors de 65 anys d´edat, persones amb més de 60 anys amb una discapacitat reconeguda de més del 33%, persones majors que viuen soles amb risc d´aïllament social i persones que resideixen en vivendes que no compten amb l´equipament bàsic, entre altres. El preu d´aquest servei varia entre els 0,50€ i 1,80€ depenent de la pensió de cada persona.

 

• Ajuntament de Betanzos

Betanzos és una localitat del nord de Galícia amb aproximadament 13.000 habitants. El programa impulsat pel Consistori, Familia Aberta, consisteix en reutilitzar edificis eclesiàstic buits per tal de que les persones grans del poble compartisquen el seu temps i activitats, a més de compartir les despeses que generen.

 

A més, una part de les donacions que algunes persones fan a l'Església van destinades a aquesta causa.  

​
 

• Ajuntament de Fuengirola

Aquesta localitat pertany a la província andalusa de Màlaga, i compta amb un total de 77.000 habitants. L'ajuntament del municipi ha portat a terme un projecte per a que les persones majors, en alguna discapacitat o que no compten amb suficients recursos, puguen compartir pisos. Aquestes vivendes tenen capacitat per a dues persones, amb habitacions individuals i zones comuns, com són el menjador i el bany. Els usuaris abonen fins a un 25% de la seva pensió, sent el màxim 150€ mensuals.

 

Per tal de cobrir les seves necessitats bàsiques i millorar la seva qualitat de vida, el Servei d'Ajuda a Domicili (SAD), s´encarrega de les tasques de neteja de les vivendes.

 

Així, l'envelliment cada volta més patent de la població espanyola, i de les societats avançades en general, comporta que s´hagen de destinar més ajudes,-i per tant més recursos econòmics- tant a nivell nacional, autonòmic com local. No obstant, la encara vigent crisi econòmica ha perjudicat brutalment les arques de l'Estat, que es desentén d´aquesta problemàtica deixant, moltes vegades, a les persones grans a la seva sort.

​

​